Vilasona, enormes!
Aquest passat cap de setmana es va celebrar a Vilafranca el festival de música Vilasona, organitzat pel Grupdamicus, una entitat que va néixer el 2008 amb ganes de canviar l'ambient musical vilafranquí. Aquesta és la seva segona posada amb escena, recordem que el Vilasonade l'any passat hi van participar Ruidoblanco, Estereotypo.
Aquest passat cap de setmana es va celebrar a Vilafranca el festival de música Vilasona, organitzat pel Grupdamicus, una entitat que va néixer el 2008 amb ganes de canviar l'ambient musical vilafranquí. Aquesta és la seva segona posada amb escena, recordem que el Vilasonade l'any passat hi van participar Ruidoblanco, Estereotypo.
Com diem, l'any passat ens van sorprendre amb un cartell de qualitat apostant per grups aleshores no gaire coneguts. Enguany (almenys per nosaltres) han seguit amb aquesta aposta: Silvia Penide, Chinese Christmas Cards, Febrero, The Last 3 Lines i Anika Sade. La nostra valoració és clara, només farem servir dues paraules: bru tal. Ja no tant per els grups, el que aquesta gent està aconseguint és espectacular!
Abans de seguir vull comentar que jo no sóc gens bo catalogant els grups en estils musicals, n'hi ha tants i de tants tipus que em perdo. Faig el que puc, em sap greu.
Els concerts de Silvia Penide i Chinese Christmas Cards es van celebrar al Forat del Pany el divendres 5 a la nit, en un ambient més íntim, més proper, més de concertillu-putamare. De la Silvia només en vaig escoltar la última cançó i no puc fer una valoració gaire exacte, només puc dir que és de l'estil de guitarra+veu amb lletres del dia a dia. Respecte als Chinese val a dir que és una aposta força interessant, el seu estil podria definir-se com uns MGMT casiotune lo-fi. Són cançons que semblen que no acabin d'arrancar per a posar-se a mil per hora però aquesta sensació d'estar flotant en el casio fa que et quedis embadalit escoltant-los.
El gran dia va ser dissabte 6 a la nit. Teatre Cal Bolet. Un cop més vaig arribar més o menys tard a la cita i només vaig escoltar l'última cançó dels Febrero, no puc comentar gaire, diré indie-pop. Després va ser el torn dels The Last 3 Lines els quals van oferir un espectacle totalment eclèctic barrejant estils amb una força i una vivacitat increïble. El seu directe et transportava pel shoegaze, per ritmes elèctrics, guitarres espesses, moments pop... Un grup per a gaudir-los dos i tres cops, no et pots quedar amb un sol directe. El final de la nit va ser pels Anika Sade, dels quals no en sabia res, com qui va a un examen sense ni tant sols saber de què és l'assignatura. Pel que he pogut saber, un d'ells és també membre de Holland Park, aquell grup de culte que es deixa veure i escoltar menys que qui sap què. Però com que això ho vaig saber després no em serveix de res per dir que eren molt bons. Són boníssims: electro-rock a cascoporro. Ells bastant bordes, anaven tant a saco que quasi ni "bona nit". Però si són bordes i són bons, tant fa. Millor, els hi dona aquest punt de "que cabrons - que bons". S'han de veure mínim un cop a l'any.
De les festes de presentació i dels deejays no en parlo perquè ni tant sols vaig arribar tard. De ben segur que van aprovar i amb nota.
Moltes felicitats al Grupdamicus, que segueixin endavant amb força i il·lusió!
Abans de seguir vull comentar que jo no sóc gens bo catalogant els grups en estils musicals, n'hi ha tants i de tants tipus que em perdo. Faig el que puc, em sap greu.
Els concerts de Silvia Penide i Chinese Christmas Cards es van celebrar al Forat del Pany el divendres 5 a la nit, en un ambient més íntim, més proper, més de concertillu-putamare. De la Silvia només en vaig escoltar la última cançó i no puc fer una valoració gaire exacte, només puc dir que és de l'estil de guitarra+veu amb lletres del dia a dia. Respecte als Chinese val a dir que és una aposta força interessant, el seu estil podria definir-se com uns MGMT casiotune lo-fi. Són cançons que semblen que no acabin d'arrancar per a posar-se a mil per hora però aquesta sensació d'estar flotant en el casio fa que et quedis embadalit escoltant-los.
El gran dia va ser dissabte 6 a la nit. Teatre Cal Bolet. Un cop més vaig arribar més o menys tard a la cita i només vaig escoltar l'última cançó dels Febrero, no puc comentar gaire, diré indie-pop. Després va ser el torn dels The Last 3 Lines els quals van oferir un espectacle totalment eclèctic barrejant estils amb una força i una vivacitat increïble. El seu directe et transportava pel shoegaze, per ritmes elèctrics, guitarres espesses, moments pop... Un grup per a gaudir-los dos i tres cops, no et pots quedar amb un sol directe. El final de la nit va ser pels Anika Sade, dels quals no en sabia res, com qui va a un examen sense ni tant sols saber de què és l'assignatura. Pel que he pogut saber, un d'ells és també membre de Holland Park, aquell grup de culte que es deixa veure i escoltar menys que qui sap què. Però com que això ho vaig saber després no em serveix de res per dir que eren molt bons. Són boníssims: electro-rock a cascoporro. Ells bastant bordes, anaven tant a saco que quasi ni "bona nit". Però si són bordes i són bons, tant fa. Millor, els hi dona aquest punt de "que cabrons - que bons". S'han de veure mínim un cop a l'any.
De les festes de presentació i dels deejays no en parlo perquè ni tant sols vaig arribar tard. De ben segur que van aprovar i amb nota.
Moltes felicitats al Grupdamicus, que segueixin endavant amb força i il·lusió!
------------------------------------
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada